El cel és ple d'estels, ens fan pampallugues d'amor i d'esperança, alguns tenen una llum especial, ens mostren el camí, són exemple... per com van fer, per com van estimar. Avui recordo especialment el traspàs, de la meva molt estimada cosina, Conxita, ella era referència de pau i acolliment, era dolcesa i abraçada, era molt entranyable, sensible, afectuosa. Si, un estel que brilla com cal al cor de tots nosaltres...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada