La mare em transmetia felicitat, energia, ganes de viure ja de nen... Pel matí obria la finestra i em despertava cantant, i se la veia contenta fent gestos, gairebé automàtics, d'amor intents. Sovint penso en la gent positiva, persones que t'activen, que et valoren, que després de parlar amb elles et deixen millor de com t'havien trobat. Sempre penso en aquells bons professors que mai et regalaven el peix, però t'ensenyaven a pescar i deixaven una gran feina a l'abast dels seus bons alumnes...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada