Hi ha flors inesperades, sorprenents… no per la flor en sí, sinó pel lloc on apareix i roman, com un quadre que la natura et deixa a l'abast. Sempre recordo la flor que surt del penya-segat i allà se la veu gaudint del seu mecanisme de defensa. Avui, passejant pel camí que voreja el riu Francolí, amb les herbes prou pansides, de sobte, una margarida groga, minúscula, preciosa, desafiant els elements, com un tast de rigorosa primavera...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada