Ara, gairebé caldria preguntar, un altre cop, on van els petons i les abraçades que no donem, la tristesa que produeix, només pensar amb la gent que no solament no es podrà abraçar sinó que, fins i tot, no es podran veure físicament, perquè la pandèmia torna a accelerar a pressa feta… De totes maneres, en aquest temps, un recorda l'abraçada tan ferma del pare, la dolcesa infinita de la mare, els petons sonors de l'àvia i les abraçades de la resta de la família i dels amics, quan venia al poble de vacances. Desitjo de tot cor, el retorn a la normalitat, Bon Nadal!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada