Quan veus la família et brolla la sang, notes aquell reconeixement, aquella afinitat, aquella acceptació i veus la preocupació real i sincera pel teu estat i sents el mateix per ells. Noto a faltar, especialment, a Conxita, la meva cosina sempre amable i acollidora, la meva font d'informació, que em posava al dia de tot allò que passava al poble i a la família. Passar per la botiga i no veure-la se'm fa "durillo"... tot i que el seu fill és un molt digne hereu de tot plegat, un molt bo jan...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada