Al llarg de la meva vida sempre han estat entranyables els dinars a casa dels diumenges. Allò que explico de la sopa i olla, o el pollastre de corral a la cassola, o la clàssica paella mixta, que la mare feia tan rebé. Amb la Teresa, gran cuinera ella, la paella ha anat evolucionant, fins a tal extrem, que li ha tret la carn i només la fa amb marisc, sípia, gambes i algun escamarlà... és una paella marinera, diferent, però boníssima. Potser un cava Brut Nature, algun cítric del meu hort, sobretot les mandarines que ara estan divines, i com no el cafè curt i aromàtic... Salut!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada