Passejo per davant de la Confraria de pescadors, a tocar de l'església del Serrallo, fa un dia esplèndid... Una àvia de seixanta i pocs va amb la seva néta, la porta de la mà, de sobte la solta i li diu “a què no m'agafes?” i es posa a corrinyar mentre riu com una nena feliç... me les miro divertit i gairebé em pregunto qui és l'àvia i qui és la néta. Bonica estampa vora mar, sota un sol acollidor, d'un diumenge amb molt d'amor, evident...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada