L'àvia, sempre l'àvia, quan es llevava pel matí, donava gràcies al Nostre Senyor i, curiosament, al sol "ditxós", com deia ella, després baixava fins a la cuina i es posava a fer l'esmorzar per a tothom, mentre cantava… Em ve de gust recordar, perquè sembla que l'estic escoltant, allò que piulava en castellà: "Antes con una peseta comía y bebía y "anava" al café, y ahora con cinco reales ni como ni bebo ni puedo beber"... La meva àvia, la tia Conxó de Raneta, pura humanitat, sempre entranyable i molt estimada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada