Un va observant i, de sobte, diu... doncs mira, sí, és oportuna, lògica, natural, té aquella timidesa plena de vida i de futur, és una nena amb tot el seu potencial immaculat… I tu te la mires i vas confirmant totes les observacions i, a més, fins i tot et regala un somriure d'invitació… i veus com, de mica en mica i en accelerada progressió, es va introduint en el teu cor, i veus com s'instal·la en l'apartament més luxós del meu habitatge, i tu et penses que ets un artista i que en saps un pou de tot plegat, quan es possible que ella ja feia temps que t'havia clissat... i, ara, ja era on volia ser. De totes maneres, tinc el cor tot ple d'ella...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada