Però un dia tens un somni, un somni d'aquells que no havies ni somiat que somiaries algun cop… La nena, una moreneta tota proporció, volia ser rossa al sol, però tenia una pell d'aquí, on el mar Mediterrani fa indefinida la bellesa. Era com aquella rosa a punt d'esclatar, com aquell clavell que sembla cercar vermells per regalar a la seva rosa. La nena era tota proporció i encert, i el somni... únic, precís, preciós, com cal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada