Avui hem aconseguit fer una visita que ens feia molta il·lusió... veure les oliveres mil·lenàries. Això ha estat possible gràcies a la meva cosina Teresa i al seu marit Joan, que n'és el propietari. La veritat, és tota una bellesa plàstica on el pas del temps ha anat deixant les seves petjades, més o menys grotesques, en forma de prominències que llueixen amb una certa dignitat, ja que continuen fent olives… Estan molt ben ateses i n'hi ha una que és de les més velles del món, sinó la que més. Bé, una passada. ¡Gràcies Joan, Titi i Tessa! També hem visitat el molí d'oli, on Joan ens ha explicat tot el procés d'elaboració, tan com es feia antigament i com ho fan actualment. Tarda molt ben aprofitada, i la nostra gratitud, família…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada