A vegades també penso que fóra possible
que tu em llencessis la trena des de la finestra del teu castell
i jo, amb dues gambades que tenien tota la força del amor,
pugés fàcil per instal·lar-me en aquell somni gairebé blau,
per l'alçada del castell i el color dels teus ulls de cel…
Si va ser així, doncs, perfecte, ho vas fer genial,
tot i que un pensava que vaig ser jo…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada