Voldria ser la pluja que revitalitza la natura,
el sol que desperta al dia,
la veu que acarona i magnífica la realitat del cor
i la més ferma i sublim de l'ànima.
Voldria ser la proximitat, la companyia, l'afecte, l'estima.
Voldria ser la música de la pau, el perfum de la soledat,
mai sola, sempre acompanyada, ben acompanyada.
Voldria fer possible aquell somni impossible,
aquell miracle factible que em transporti a l’avui
amb el desig complert, resolt, de forma feliç, total…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada