La pau de la llar, la calma de la tarda, la migdiada a la meva butaca reclinable, còmoda, molt còmoda, a mida, especial, una música suau, una mena de fil musical triat amb molt bon gust, no massa alt, al punt… i, aleshores, Morfeo fa de les seves, m’entra la més espectacular de les nyonyetes, se'm tanquen les persianes i dormo plàcidament una hora.. Després em desperto com a més viu i recuperat, i amb ganes de seguir fent coses, encara que només sigui per demostrar-me a mi mateix que segueixo actiu i viu, molt viu encara…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada