Mirar la mar

En el passeig d’avui, he caminat pel Serrallo fins al final dels tinglados, m’he assegut a unes escales que donen al mar, he observat l'aigua que una brisa lleugera movia una mica, la omplia de petites roses blanques d'escuma, o potser era la meva imaginació, que sempre m’agrada que la suposada immensitat blava pugui ser pintada de colors i perfumada per aquestes somiades roses blanques, amb les que juguen les sirenes. Mirar la mar… hi ha un espectacle més encisador? Com no sigui l’oceà…