És com un somni de la nit, un passeig amb bici,
amb barca, caminant, volant com un ocell,
o gaudint amb la lluna, fent un tomb per les platges d’hivern.
El passeig simple, senzill, per la natura,
no importa com vagis, més aviat amb qui.
Sempre penso de fer el mateix o semblant,
però amb tu podria arribar als llindars de la sublimitat.
Nosaltres, de la mà, per la natura,
fent un passeig per la vida, això fora la vida majúscula…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada