Aquella noia

A cops penso amb aquella noia de muntanya… darrera d’una senalla de cireres, es veia fresca i natural com l’aire dels seus matins, nets i sense contaminació. Ella tenia el color rosat del sol a la pell i els llavis amb la mateixa bellesa i intensitat de color de les cireres que acabava de collir. Sempre penso amb aquella noia com una font que brolla d’una roca, on la natura s’ha recreat i lluït…