El món, a cops, no és tan gran, fins i tot alguns diuen que sembla un mocador. Dic això perquè la Teresa i jo, a vegades, ens trobem amb algun exalumne que ens mostra la seva consideració i agraïment. Per exemple, la Teresa va ser mestra d’una senyora del barri, que ara és mestra també, i té un nen precios, al qui sempre li explica davant nostre que la Teresa li va ensenyar la cançó de la castanyera. Jo, un dia em vaig trobar que el director de La Caixa, a Tarragona, havia estat alumne meu, ell i la filla…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada