Sense bici

Fa temps que no vaig en bici i recordo amb un cert plaer aquelles sortides fins l’Arrabassada, havent passat abans pel far i una mica més enllà. Sempre penso amb els personatges que ens trobàvem caminant, en bici, o fins i tot en patins. Alguns grups de ciclistes que ja ens coneixíem per parar al mateix lloc i la fèiem petar una estona, la noia d’edat indefinida, una mica misteriosa, però sempre agradable de veure, la rusa de les cames llarguíssimes, rosa i amb una fantàstica cua de cavall… Bé, bonics records de no fa tant, on ho passàvem força bé…