Sempre m’agrada veure com plou, sobretot quan sóc a casa i ja és de nit com avui. M’apropo a la finestra i penso en allò que deia el meu sogre: “Aigua a bufetes, aigua a bassetes”. I, aprofundint una mica en la pluja, penso, per què no, en la possibilitat de què, a més d’aigua, ploguessin solucions per certificat la pau i, un cop instaurada, tot un seguit de formes d’abraçada per mostrar allò que tots sabem i que sovint oblidem… la pau és el camí, segur, el millor camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada