Estima, estima que això mai no fa mal, deia una cançó que cantàvem al meu cole. Crec que això fora la clau d’una bona existència i si això no fos possible del tot, aleshores, somriu, procura ser generós, fes un esforç per proclamar aquella simpatia que, per algun habitacle del teu cos, deus desar ben custodiada. De totes maneres, sempre penso en allò que diu “Fes bé i bé trobaràs” i la millor manera de fer bé és estimar…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada