M’hagués agradat tenir una moto, i no massa potent, ni tampoc que pogués arribar a grans velocitats, però si amb una bona estabilitat i ben preparada per fer unes bones excursions. És sempre un plaer per mi quan veig un grup de motards com aquells amics que van a passar el dia fora i es preocupen i s’ajuden uns als altres i sembla que s’ho passen pipa mantenint una bona convivència. Bé, jo el màxim que vaig aconseguir és portar, alguna vegada, una Guzzi amb canvi manual que era propietat del meu padrí, Rafelet de la Madrina, germà de ma mare…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada