Voldria ser un poeta com aquella d’abans,
que en el fons es limitaven a fer més bonica la realitat.
A cops em plantejo descriure els teus ulls,
més aviat aquella mirada dolça,
que sempre em penetra i acarona
i fa que el meu cor somrigui de felicitat.
Però no és fàcil trobar la paraula que expliqui el sentiment,
sense amagar la bellesa i la meravella del color.
Els teus ulls parlen evidentment, no calen paraules,
ells ho diuen tot perfecte, com cal…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada