Em va agradar a primera vista perquè, tot i que era la més viva i preciosa representació de la innocència, en els seus ulls es dibuixava tot l’atractiu del misteri més preuat. Em va agradar per la pausa i el to, l’oportunitat, tot l’encert en la dicció i tota la bona prudència i el respecte a tothom. Sí, em va agradar ràpidament, quan callava, com diria en Neruda, però sobretot quan prenia la paraula, perquè tenia seny, perquè tenía llum, perquè tenía pau, però més que res, era un amor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada