Pasta

Ara no en mengem però, a cops, em vindria de gust menjar pasta, i tant m’hi fa que fos una sopa de galets d’aquelles de Nadal, o uns colzets d’aquells que li agradaven al meu pare, o una de fideus de cabell d’àngel que eren els preferits de la mare. I d’aquí ja passaríem als macarrons de la Teresa, que són com los que feien les nostres mares però amb els estris i les viandes actuals. Els canelons fets a casa també són especials i els fa seguint el guió de la sogra. Finalment, i parlant de pasta, no es pot oblidar la fideuada i, quan parlem d’aquest plat tan nostre, qui la fa millor i hi té la mà trencada és la cunyada. Bé, a vegades penso amb la pasta, sovint...