Avui he vist ploure de prop tan de prop que he tingut de refugiar-me a un dels restaurants que hi ha al Serrallo, a primera línia de mar. He arribat just a temps perquè ha descarregat durant uns quinze minuts amb molta intensitat, després ha parat un parell de minuts i, quan ja era a punt de marxar, ha tornat a descarregar potser encara amb més ganes… i jo allí, sol, palplantat, a primera fila de l’espectacle, i encara sort que no ha hagut cap calamarsada, ni tampoc aparell elèctric, que sempre em fa molta por. Bé, he vist ploure a Tarragona, tot un immens plaer, total…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada