La meva lluna

Aquesta nit la lluna no té l’eufòria d'altres vegades, es mostra amb una certa timidesa, com amagada darrera d’un núvol negre i carregat d’aigua. De totes maneres, ella sempre cerca la meva finestra i acaba apropant-se per poder fer la nostra xerrada habitual. Avui m’explica que ha anat a xafardejar per les platges que ja es preparen per a l’estiu, aviat t’explicaré coses em diu, i jo li parlaré de l’hivern passat, vull dir d’aquest, recent passat de molt poc…