Doncs sí, ja sóc al darrer full del quadern 146, me’ls menjo amb una certa facilitat i confesso que em diverteix, m'ocupa un temps i m’ho passo bé. A cops penso que podria ser més reflexiu, més acurat, però sempre escric sobre allò que em sembla i de forma espontània i, ja ho sabeu prou bé, sense cap pretensió de cap llorer ni cosa estranya que no sigui compartir les meves vivències existencials, tant professionals com de jubilat feliç…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada