Olor a terra mullada

És mitjanit, plou, la pluja tecleja per damunt els tendals de les terrasses, imagino també el so al fer-ho impactant sobre les fulles de les moreres. És un plaer poder escriure escoltant ploure per la finestra oberta. De tant en tant trec el cap, evidentment no passa ningú, ni els gats de la plaça, que es refugien sota els cotxes, prop d’on tenen els menjadors. Quan plou també fa una olor característica de terra mullada, de gespa reactivada de vida agraïda amb aspecte esperançat…