Voldria ser com el riu que fa possible el rec i la vida.
Voldria ser aquell somriure que obre la porta a l’afinitat.
Voldria romandre palplantat, bocabadat, eufòric i emocionat,
contemplant la realització positiva de l’esperança.
Voldria ser a l’alçada de l’amor que sempre m’envolta,
anar de la mà, al compàs de l’harmonia
de cada batec de cada cor.
Voldria que ningú es perdés la floració de la tarongina,
neteja l’ànima, us ho ben asseguro…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada