Tornem a ser-hi amb el cel de plom, tot i que a mi m'agrada més dir-li de plata, ho trobo més romàntic, més acollidor. Ens llevem a la mateixa hora i anem a esmorzar amb el paraigües, encara que és possible que agafem el cotxe per després anar a fer un tomb per les platges properes per veure com les gotes de la pluja teclegen sobre el mar i fan que sigui d’un blau molt més clar…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada