Veig amb molta tristesa la parsimònia amb la que el món contempla les guerres. Em sensibilitza especialment la mort de nens, que moren bombardejats i, si en queda algun, ho fan de gana. Si arriba alguna ajuda humanitària, sempre escassa i insuficient, els portadors moren pels efectes de la guerra i tot sembla irreversible i sense cap mena de solució racional. Com diu la cançó, “a les guerres només hi ha tristeses i no s’hi guanya mai” i una altra cançó diu “Ningú no comprèn ningú”... una pena!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada