M’encanta com la primavera proclama l’esclat de la natura. La rosella ja no és sola al mig dels camps de blat, ara ja treu el cap per totes les cantonades fent més idíl·lic el camí del viatger. També és possible veure la flor que ha gosat sortir al mig del penya-segat, fent del seu atreviment un excel·lent mecanisme de defensa. És l’hora de què les meves orquídies mostrin la seva plenitud, les blanques han mostrat el camí, ara la resta també fan molta patxoca. És primavera!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada