El passeig dels dissabtes sempre és especial, hi ha més gent i, sobretot darrerament, molts pares amb els seus fills i al dir pares vull dir tots dos. Això em fa pensar en aquell pare que, al dir-li que el seu fill necessitava passar més temps amb ell, em va dir que no podia, que tenia que treballar moltes hores per a que al seu fill no li manques res de tot allò que a ell li havia mancat. Aleshores va ser quan jo li vaig contestar que ja ho entenia tot: “Al seu fill no li manca de res, bé, potser sí, té de tot, però no te pare”. Bé, era un pare jove amb qui, de mica en mica, ens vam entendre bé…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada