Tot sigui per la cultura

Sòcrates deia allò del “Sólo sé que no se nada”, i a mi em passa sovint que ho penso així. Avui llegint a Espriu, m’ha sorprès amb una expressió desconeguda per a mi, parlava d'una pagesa rica de la banda d’Ordanyà, “amb una llúpia a la clepsa i balives al coll”. Llúpia, clepsa i balives són mots desconeguts per a mi, aleshores quan em passa alguna cosa així, sempre vaig a la recerca del diccionari… i he trobat això: Llúpia: Quist de la pell format per una glàndula sebàcia. Baliva: Tumefacció dels ganglis sebacis. Clepsa: Part alta del cap, closca del cap. Bé, ha quedat tot clar i prou desagradable per cert, tot sigui per la cultura, així sigui…