Estimo al sol que acarona la rosada damunt de les roses blanques, damunt de la rosella i de la gespa. Estimo el cant de l’ocelleta que encara fa galls, però que aprèn a pressa feta, d’un canari eixerit que la festeja amb una certa emoció. Estimo la música, sobretot la del bosc quan la pluja fina tecleja al damunt de les fulles d’un pi per fer els sons aguts i damunt de les de la morera per fer aquells que són més greus. Estimo, estima, estimem… que això mai no fa mal i sempre va molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada