Aquell somriure fi tan dolç, aquella gràcia plena, plena de la llum del millor dia. Aquella mirada penetrant dels seus ulls, amb un amor immens, aquella abraçada ferma i tendra a la vegada que et feia sentir estimat i protegit. Aquella paraula justa que sempre era, com a mínim, una via de solució a qualsevol conflicte que em semblava que no podia superar. És evident, parlo de la meva mare, una gran dona i una mare excepcional…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada