Sovint recordo al germà Lluís, el meu company en la vigilància del pati que fèiem després de dinar. Però jo recordo a l’amic, a l’ésser humà, a l’home tranquil, mediador, bàsicament una molt bona persona. Ell sempre tenia una paraula conciliadora, sense deixar de mantenir un bo i sa sentit de l’humor. Procurava arrancar somriures de tothom i quan et deixava després d’una conversa tenies aquella impressió de què realment eres una persona molt millor, com a revaloritzat. Germà Lluís, sempre en memòria, sempre un exemple com a professor i persona entranyable…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada