Vaig a pesar figues al regne de la son, com diria Salvador Espriu, és a dir vaig a dormir, a descansar una mica i a somiar. Crec que com més gran em faig més somio i sovint me'n recordo d’allò que he somiat i em resulta com a divertit esbrinar d’on han pogut sortir aquests somnis, ja que tots tenen el seu origen en alguna cosa que has fet o has pensat. Bé, abans de dormir sempre va bé alguna cosa relaxant, una música apropiada, una lectura adient, un petó de bona nit, sentit, real, de cor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada