Escolto la remor de la mar, el cruixir de les onades quan arriben a les roques. Se sent olor de mar, olor que purifica l’ànima i t'allibera dels pensaments que no siguin convenients. Sempre m’aturo a una de les roques de l’escullera, cal mirar la immensitat blava de prop i recordar la por que em va fer quan la vaig veure per primer cop. Avui és el meu refugi d’hivern, allà a la roca cómoda i xafardera totalment. La mar i jo, un amor…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada