Grans sentiments

Quan la vaig veure, em va semblar com aquella flor a qui no li cal torreta, perquè ella ja porta el marc, l’ambient, el paisatge ben incorporat. Però quan la vaig sentir parlar, amb aquella plena suficiència, amb aquella propietat i, al mateix temps, amb aquell respecte i senzillesa a tots plegats i a ella mateixa, em vaig quedar bocabadat i amb una admiració que esdevindria plenament en grans, emotius i profunds sentiments…