I en tancar els ulls, la llum, la dels teus ulls, que porten el somriure incorporat, un somriure encisador, dolç, fi, sublim. Sovint ho faig… sóc el director de la pel·lícula, tu la protagonista, l’ambient és la realitat quotidiana que vivim amb un dia a dia ple d’amor i de respecte. Segueixo dirigint però, a cops, m’escapo i faig de company del meu amor. I cerco la millor lluna, i un mar en calma, i un bosc ben verd, i cerco els teus llavis a la música sempre maca dels fenòmens naturals. Quan desperto, tu ets allí i jo faig un somriure emocionat, amb els ulls del meu cor feliç…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada