Amb l’amanida em passa allò de què mai em resulten atractives del tot, però sempre les acabo gaudint molt més del que em pensava. La Teresa és una experta, fins i tot sol fer-les amb una presentació prou artística i sempre original. A l'amanida d’avui domina el color verd, el blanc i el vermell, el verd de l'enciam i les olives, el blanc de l’advocat i els daus de formatge, i el vermell d’aquelles tomàquets petites (Xerry) que sempre donen bon joc. Bé, al mig dia amanida i a la nit verdura cuita i alguna cosa a la planxa. Comencem un homenatge al cos que ja s’ho mereix…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada