Avui he pensat en aquells ullets de "carinyo", en aquella veu que semblava estereofònica de nen empiocat. Avui, sovint ho faig, he pensat amb el meu fill quan era petitó, he tornat a mirar les seves fotos que tinc penjades per tota la casa. Recordo emocionat al nen petit, la seva abraçada, aquella expressió tan nítida que va tenir tan aviat i que ens deixava totalment cofois. Aquell nen que m’esperava per anar a caçar animalons i després tenir-ne cura i alimentar-los. Bé, el nen sempre serà el nen, el nostre fill estimat…
dimarts, 23 d’abril del 2024
Recordant el meu nen
Avui he pensat en aquells ullets de "carinyo", en aquella veu que semblava estereofònica de nen empiocat. Avui, sovint ho faig, he pensat amb el meu fill quan era petitó, he tornat a mirar les seves fotos que tinc penjades per tota la casa. Recordo emocionat al nen petit, la seva abraçada, aquella expressió tan nítida que va tenir tan aviat i que ens deixava totalment cofois. Aquell nen que m’esperava per anar a caçar animalons i després tenir-ne cura i alimentar-los. Bé, el nen sempre serà el nen, el nostre fill estimat…
Etiquetes de comentaris:
fill,
pensaments,
persones,
records
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada