Cal regar el jardí

De l’amor de parella, sempre m’ha preocupat aquell temps en el que tot es dóna com a dat i beneït, tot se suposa, com quan fèiem la mili i ens deien que la valentia se’ns suposava. Aquells llargs silencis en pau, on tot sembla bé, tot és al seu lloc, al seu punt i no passa res, sembla que això sigui el millor que pugui passar. Aquesta  reflexió em porta a aquell pensament que diu que el jardí s’ha de regar, s’ha de podar, s’ha d’abonar i fins i tot s’ha d'acaronar amb lluïdes converses plenes de sentiments…