Ella ha dit que sí, ho han dit els seus ulls, el seu somriure de confirmació, d’afinitat, i a més el cor em batega amb la serenor de la pau. Ara només em cal ser a l’alçada d’aquesta confiança, que sembla ben cert que li surt del cor. Avui li diré quatre coses a cau d’orella, l’agafaré de la mà i anirem a la recerca de l’aroma del bosc, vull, voldria que em veiés com jo la veig, molt especial…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada