M’agrada veure ploure sobre el mar.
M’encanta observar com neva des de la finestra
d’una casa de pedra i fusta a la muntanya.
Sempre em guanyen els dies de molt fred,
sota zero i amb tots els estris propis
de l’abric dels excessos hivernals.
Sóc un fidel seguidor de la lluna,
som amics de sempre, viatgem junts per la nit,
xerrem i, sobretot, és un plaer contemplar-la,
quan és plena i es banya a la mar,
amb música d’un saxo llunyà…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada