Conviure amb tu és gaudir de l’espontaneïtat d’aquells brots de tendresa que sempre tan fet tan especial. També d’aquella mena de recull intelectual que, tot i la teva cura, se t'escapa per deleitar-me. M’encanta com aportes les solucions des del silenci, aquell que diuen que és savi i que en el teu cas certifica del tot aquesta afirmació. Aleshores la convivència està d’enhorabona i l’amor va de concert de simfonies molt afinades…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada