Sóc davant de l'escola del Serrallo, és l’hora del pati, avui arribo a temps, toca la música i la cridòria eufòrica de la canalla gairebé m’emociona, em poso còmode, observo i recordo… Els futbolers cada cop tenen més noies i per jugar a bàsquet no cal ser gaire alt. Hi ha nens i nenes que no paren de correr, sembla que han de cremar alguna cosa que els ajudarà a estar més estables a classe. També n’hi ha que xerren tranquil·lament i, fins i tot, algun “llanero solitario” immers amb les seves meditacions…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada