Sempre presumeixo dels verds del Delta de l'Ebre, la catifa verda, un mar verd de sensacions, d'esperances meravellosament possibles… Però avui hem circulat prop de la serralada Cantàbrica, al País Basc, fins arribar a Sestao, i deu-n'hi-do els verds de muntanya preciosos i de diferents tonalitats. Hi havia estones que em semblava que la muntanya estava recoberta de molsa i, amb el sol, li donava una brillantor d'un verd maragda preciós. Raimon parlava de tots els colors del verd...
dijous, 14 de juliol del 2022
Verds
Sempre presumeixo dels verds del Delta de l'Ebre, la catifa verda, un mar verd de sensacions, d'esperances meravellosament possibles… Però avui hem circulat prop de la serralada Cantàbrica, al País Basc, fins arribar a Sestao, i deu-n'hi-do els verds de muntanya preciosos i de diferents tonalitats. Hi havia estones que em semblava que la muntanya estava recoberta de molsa i, amb el sol, li donava una brillantor d'un verd maragda preciós. Raimon parlava de tots els colors del verd...
Etiquetes de comentaris:
muntanya,
paisatge,
pensaments,
sortida,
viatjar
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada